Paremiologia catalana comparada digital

Peculiarment

4 recurrències. Primera citació: 1865.
Adv. D'una manera peculiar.
Equivalent en castellà: Peculiarmente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Peculiarment». Editorial Moll.
Singularment.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Peculiarment», p. 218. Edicions Polígrafa.
Adv. m. Especialment, propiament.
Equivalent en castellà: Peculiarmente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Peculiarment», p. 300. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Especialment, propiament.
Equivalent en llatí: Proprie, peculiariter.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Peculiarment», p. 300. Hermanos Espasa, Editores.