Paremiologia catalana comparada digital

Per a

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1867.

Per a

3 fonts, 1926.
Expressa la idea de finalitat o destinació, usant-se unes vegades la forma simple «per», i altres la composta «per a».
Sinònim: Per.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Per III». Editorial Moll.
Vau aprendre les preposicions en castellà? Aquestes són les catalanes, segons el IEC.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «https://x.com/jbadia16/status/1811874423613587892». Twitter.
A fi de.
Una caxa per a tenir argent (a. 1472).
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Per a», p. 263. Edicions Polígrafa.

Pera

2 fonts, 1867.
Preposicions pròpies.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 8. 30. Preposicions», p. 18. Baguñá, editor.
Conjuncions finals.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 8. 31. Conjuncions», p. 18. Baguñá, editor.
Equivalent en castellà: Para.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VI. De la preposición. Preposiciones simples», p. 54. Hermanos Espasa, Editores.

Pra

1 font, 1986.
Preposicions: La preposició feble «pra» indica finalitat, i és doncs equivalent a la forma normativa «Per a», avui en desús. En combinació amb l'article adopta la forma contracta «Pral» i «Prals».
Sinònim: Per a.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Annex dialectal. 2. Aspectes morfo-sintàctics», p. 250. Edicions del Mall.