Paremiologia catalana comparada digital

Perdre la gana

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1864.

Perdre la gana

3 fonts, 1997.
Lloc: Biar.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 5. Salut i Medicina A. Medicina. Malaltia i curació. Símptomes, dolor i molèsties. Símptomes de l'aparell digestiu», p. 498. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. P», p. 54. Edicions Víctor.
No tenir gana.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

He perdut la gana

1 font, 2024.
El llenguatge dins una dimensió humana. Altres matàfores.
Vilches, Carles (2024): Gramàtica significativa «El llenguatge dins una dimensió humana». Instagram.

Pérdrer la gana

1 font, 1864.
Fr. Pérdrer l'apetit, la gana de menjar.
Equivalent en castellà: Desganarse.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Gana», p. 792. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Pérdrer l'apetit, la gana de menjar.
Equivalent en llatí: Fastidio, is.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Gana», p. 792. Hermanos Espasa, Editores.