Paremiologia catalana comparada digital

Perdre la mar

2 recurrències. Primera citació: 1865.

Pérdrer la mar

1 font, 1865.
Loc. náut, ant.
Equivalent en castellà: Quedar vencido en combate naval.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Mar», p. 135. Hermanos Espasa, Editores.
Loc. náut, ant.
Equivalent en llatí: In mare vinctus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Mar», p. 135. Hermanos Espasa, Editores.