Paremiologia catalana comparada digital

Pif!

1 recurrència. Primera citació: 2002.

Pif

1 font, 2002.
Interj. Onomatopeia del soroll que fa una cosa flonja o tova quan topa amb una de sòlida o més forta, i també del soroll suau que fa un líquid en sortir amb una mica de pressió d'un conducte molt estret.
[…] Jack tinyeta giravoltant en el somni de qualsevol dia; pistoletes de plàstic a banda & banda per defensar-se / pif! pif! / raig d'aigua a la cara […] (Oriol Pi de Cabanyes, «També les formigues, Dylan, algun dia ploraran de solitud», 1975).