Paremiologia catalana comparada digital

Ploma de cap d'ala

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1865.

Ploma de cap d'ala

1 font, 1926.
Persona eminent o molt recomanable per les seves qualitats.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Ploma 9». Editorial Moll.

Ploma de cap de ala

1 font, 1865.
Met. Subjecte recomendable per sòn carácter, qualitat y circunstáncias.
Equivalent en castellà: Hombre de categoria ó de gran categoría.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ploma», p. 361. Hermanos Espasa, Editores.
Met. Subjecte recomendable per sòn carácter, qualitat y circunstáncias.
Equivalent en llatí: Summae laudis et dignitatis vir.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ploma», p. 361. Hermanos Espasa, Editores.

Ser ploma de cap d'ala

1 font, 1926.
Persona molt viva, o que excel·leix, se'n du l'avantatge damunt els altres.
Un que's ploma, y de cap d'ala, | s'en puja a buydá es gavatx (Ignor. 12).
Sinònim: Ésser de cap d'ala.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «1 Ala Loc. 1», p. 393. Editorial Moll.

Sér ploma de cap de ala

1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 86. Hermanos Espasa, Editores.