Són interessants i molt variades les fórmules amb què els jugadors de cuit decideixen per la sort, comptant, el qui ha de parar. Generalment, per a fer-ho, es posen formant fortlle i el qui ha dit primer «jo compto» és el qui pronuncia la fórmula, que és versificada o almenys marcadament rítmica, i a cada dues síl·labes es dóna un copet al pit d'un dels jugadors, recorrent així els copets tot el cercle fins a acabar-se la recitació (continua a l'original).
Sinònim: Poma pera, l'andevera, l'esquirol, din dol, En Pere Cordonera s'ha cagat a l'escudella, forreiat de nou dinés, les costelles a través, fora tu, fora més, fora tu que no hi fas res.
Lloc: Garrotxa i Empordà.
Font: cf. Catalana, ii, 238.