Interj. Onomat.: Pum (caure, colpejar, explotar).
Ella el va tocar i ella se desperta, alça es cap tot deveres, i pu-pum, va pigar un bon carabassota ses bigues (Andreu Ferrer, «Rondaies de Menorca», 1914).
Pupum!
1 recurrència. Primera citació: 2002.