Interj. Pst (cridar l'atenció, rectificar), xit.
Pxst!… Que el rei que vàrem despreciar, l'Amadeu, s'assentava detràs d'un servidor (Emili Vilanova, «Lo manquet», «Lo primer amor i altres narracions», 1879-1906).
Pxst!
1 recurrència. Primera citació: 2002.