No tants nassos, amics!
Sinònim: Què nassos!
Què diantre!
7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1994.
Què diantre!
3 fonts, 2008.
Exclamació amb què hom introdueix una reflexió o comença a justificar una decisió.
—Que diantre! —diu es moix—. Es ca pretén que es coní és seu, jo pretenc que és meu. SI el duim an es tribunal, ni serà meu ni seu, sinó d'ets animals de ploma que caplleven per allà (I, 58).
Lloc: Mallorca.
Lloc: Terra Alta.
Lloc: Terra Alta.
Què diantre és això?
1 font, 2008.
Pregunta reforçada amb «diantre» (per no dir «dimoni»).
Aquell renou arriba a ses oreies d'En Massot. / —Què diantre és això? —diu l'homo, aturant-se (II, 110).
Lloc: Mallorca.
Què diantre és estat?
1 font, 2008.
Pregunta emfàtica.
… I jo que te feia passant Petra! I què diantre és estat? (III, 6).
Lloc: Mallorca.
Què diantres!
1 font, 1994.
L'infant que, ulls tancats, es grata la closca preguntant-se què diantres pot amagar un quadre tan surrealista.