M. Onomatopeia del soroll de tambors o d'altra cosa de semblant sonoritat.
Espinguets de trompetes, rataplams d'atabals, Víct. Cat., Cayres 280.
Equivalent en castellà: Rataplán.
Rataplam
5 recurrències. Primera citació: 1926.
I ara silenci (pss!, pst!), que comença el concert: els violins, ho sap tothom, fan nyigo-nyigo, especialment si sonen una mica desafinats. Les trompetes poden fer tararà o tururú. Els tambors fan rataplam; les campanes, ning-nang; i els sonalls, zing-zing.
Imitació del tabal o redoblant.
Lloc: Igualada, Tortosa.
Interj. Onomat.: Ram-ram.
Tot cordant-se el gipó sent un gran rebombori… espinguets de trompetes, rataplams de tabals i potejar i renilleig de poltres (Víctor Català, «Griselda», «Caires vius», 1907).
M. Cul molt voluminós i gros. Segurament, prové de l'onomatopeia del so del tambor, en comparar aquest instrument amb els darreres d'algú.
Has vist quin rataplam que mena?
Lloc: Menorca.