2 recurrències. Primera citació: 1926.
Tenir la cabellera molt llarga.
Sent Bernat e sancta Magdalena, Llull Cont. 359, 18 | Axí com la Magdalena ab les sues llàgrimes llavà los peus a Jesu Christ, Muntaner Cròn., c. 54 | Amb l'hortolà gloriós Magdalena s'és trobada, Colom Juven. 29.
Lloc: Empordà.
Loc. v. A partir de l'aspecte físic amb el qual aquesta santa és presentada en la tradició cristiana, al·ludeix a una dona que té els cabells molt llargs. Maria Magdalena: Nom compost de dona format pels noms «Maria» i «Magdalena». Aquesta composició és molt habitual perquè la santa patrona del nom «Magdalena» era «Maria de Magdala».