Paremiologia catalana comparada digital

Ser arronyacat

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1997.

Arronyacat

2 fonts, 1999.
Dit d'un arbre migrat, petit i amatat a terra.
Aniol (2013): El fons del pou «Insultem en català, sí, però sabent què diem. Avui la lletra A». Blogger.
Es diu a (d')una persona escarransida.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «A», p. 32. Editorial Trabucaire.

Arronyacat -da

1 font, 1997.
Escarransit.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Arronyacat -da adj.», p. 35. Edicions 62.