Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1217. Editorial Selecta-Catalonia.
Ser de Reus
4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1935.
Ésser de Reus
2 fonts, 1935.
Equival a inexistent, fals. Hom pren el mot Reus com a sinònim de res per una simple raó d'homofonia; així hom diu: «un savi de Reus» a un ignorant; «un hereu de Reus» a un desheretat de la fortuna; «anar a Reus» per no anar enlloc, etc.
Esser de Reus
1 font, 1937.
Hom usa el terme Reus com a sinònim de no-res, prenent peu de la mica d'homonímia que la simplicitat popular veu entre aquests dos termes; així, doncs, ésser un savi de Reus, un ric de Reus, tenir molles hisendes a Reus, etc., equival a ésser un ignorant, un pobre i no tenir cap propietat. Una esparça de la cançó popular El Pobre alegre, usa graciosament aquest refrany:.
Lloc: Reus (Baix Camp).
Esser de Reus (cont.)
1 font, 1937.
Ja tinc una jupa | de vellut de Reus, | no és nova ni, és vella | i m'arriba hasta els peus; | com que mai no l'he vista, | mai no se n'ha esqueixat.
Lloc: Reus (Baix Camp).