Adj. Esmussat, mancat d'agudesa.
Conèixer la barba si el demana [al raor] prim de tall o toxarrut, Penya Mos. iii, 119.
Equivalent en castellà: Romo.
Lloc: mall.
Ser toixarrut
3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
Toixarrut
1 font, 1926.
Adj. Rude, grosser mentalment, estúpid.
Bé se campen es beneyts y toxarruts, Roq. 29 | Comensen a posar sa mala i toixarruda costum de fogir de ca-seua, Alcover Cont. 260.
Equivalent en castellà: Tosco | Grosero.
Lloc: mall.
Toixarrut, toixarruda
1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona rude, grossera, estúpida. El mot ́ñes derivat de «toix, toixa».