Paremiologia catalana comparada digital

Ser un consentit

2 recurrències. Primera citació: 1999.

Consentit

2 fonts, 1999.
Part adolorida d'una persona. Aviciat, malcriat, contemplat (especialment la canalla).
Des de l'operació m'ha quedat el peu consentit | Sempre ha estat un nen molt consentit amb afalacs i tota mena de contemplacions.
Es diu a (d')un home que consent l'adulteri de la seva dona.