Paremiologia catalana comparada digital

Ser un farfant

7 recurrències. Primera citació: 1926.

Farfant

2 fonts, 1926.
Faquí, bastaix.
Font: Lacavalleria Gazoph.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «1 Farfant 1». Editorial Moll.
Golafre, afamegat; persona que sempre menjaria.
Equivalent en castellà: Glotón.
Lloc: Massalcoreig, Camp de Tarr.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «1 Farfant 2». Editorial Moll.
M. i f. Brètol; home o dona enganyador, que no mereix que se'n fiïn.
Colque farfant o farfanta que hi prenia gust explotant sa debilidat de creure paparrutxas, Benejam Ciutad. 89 | Amb ses dones vetla es ble, / que no't tractin de farfant, Ballester Xèx.
Equivalent en castellà: Bribón | Farsante.
Lloc: Vic, Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «2 Farfant, -anta». Editorial Moll.
Xerraire.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Farfant 1», p. 44. Edicions Polígrafa.
Fatxenda.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Farfant 2», p. 44. Edicions Polígrafa.
Fanfarró.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Farfant 3», p. 44. Edicions Polígrafa.
Jactador.
Però alerta que m'enganyi: no m'agraden els farfants… (Foch y fum, 7).
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Farfant 4», p. 44. Edicions Polígrafa.