Paremiologia catalana comparada digital

Ser un fartaner

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1968.

Fartaner

3 fonts, 1968.
Adj., m. i f. Amic de menjar molt.
Equivalent en alemany: Vielfrab (m.), Fressack (m.).
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Fartaner -a», p. 537. Enciclopèdia Catalana.
Adj., m. i f. Amic de menjar molt.
Equivalent en anglès: Big eater.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Fartaner -a», p. 537. Enciclopèdia Catalana.
Adj., m. i f. Amic de menjar molt.
Equivalent en castellà: Tragón -ona, glotón -ona, comilón -ona.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Fartaner -a», p. 537. Enciclopèdia Catalana.
Adj., m. i f. Amic de menjar molt.
Equivalent en francès: Goinfre.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Fartaner -a», p. 537. Enciclopèdia Catalana.
L'home golafre, que sempre vol menjar.
Lloc: Palamós, Sant Feliu de Guíxols.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fartaner», p. 52. Edicions Polígrafa.
Que acostuma o procura menjar molt.
Lloc: Bellvís.
Serrano i Bonell, Ramon (1988): Carrilet, 74 (1/5/1988) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «f»», p. 15. Revista Carrilet.

Fartaner, fartanera

1 font, 1999.
Sinònim: Golafre.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «F», p. 85. Editorial Trabucaire.