Paremiologia catalana comparada digital

Ser un garró

3 recurrències. Primera citació: 1926.

Garró

3 fonts, 1926.
M. Persona bruta, grollera.
Lloc: Manacor.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Garró 9». Editorial Moll.
Home brut.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Garró 9», p. 67. Edicions Polígrafa.
Es diu a (d')una dona malgirbada.
Sinònim: Garronassa.
Lloc: Vallespir.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «G», p. 95. Editorial Trabucaire.