Paremiologia catalana comparada digital

Ser un ingenu

4 recurrències. Primera citació: 1997.

Ingenu

1 font, 1997.
Adj. Sense dissimulació, d'una franquesa innocent.
És ingenu, sense cap malícia. | Una npia ingènua. | Una narració ingènua.
Equivalent en alemany: Naiv, treulos.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Ingenu -ènua», p. 663. Enciclopèdia Catalana.
Adj. Sense dissimulació, d'una franquesa innocent.
És ingenu, sense cap malícia. | Una npia ingènua. | Una narració ingènua.
Equivalent en anglès: Ingenous, naive.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Ingenu -ènua», p. 663. Enciclopèdia Catalana.
Adj. Sense dissimulació, d'una franquesa innocent.
És ingenu, sense cap malícia. | Una npia ingènua. | Una narració ingènua.
Equivalent en castellà: Ingenuo -nua.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Ingenu -ènua», p. 663. Enciclopèdia Catalana.
Adj. Sense dissimulació, d'una franquesa innocent.
És ingenu, sense cap malícia. | Una npia ingènua. | Una narració ingènua.
Equivalent en francès: Ingénu, -ue.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Ingenu -ènua», p. 663. Enciclopèdia Catalana.