Paremiologia catalana comparada digital

Ser un ja-ja

Ja-ja

3 fonts, 1907.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. XXXVIII», p. 19. Baguñá, editor.
Persona que té el vici de dir ja-ja.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Ja-ja», p. 7. Edicions Polígrafa.
Insults mallorquins.
Lloc: Mallorca.
Perelló Bosch, Rafel (2022): «https://twitter.com/rperellob/status/1557656124349890560». Twitter.