Paremiologia catalana comparada digital

Ser un manotes

Manotes

3 fonts, 1926.
M. i adj. Home que treballa o maneja les coses grosserament, sense traça.
No saps fer feina; ets un manotes!
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Manotes». Editorial Moll.
Persona maldestra amb les mans.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Manotes m. o f.», p. 213. Edicions 62.
Sinònim: Manasses.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 117. Editorial Trabucaire.