Paremiologia catalana comparada digital

Ser un pallardo

2 recurrències. Primera citació: 1926.

Pallardo

2 fonts, 1926.
Adj. Ociós, malfener; malvestit, poc net.
Equivalent en castellà: Desaseado.
Font: Figueras Dicc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pallardo, -arda». Editorial Moll.
Pallardo -arda adj. Ociós, malfeiner, mal vestit, poc net.
Nava com un pallardo.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Lèxic. P», p. 323. Edicions Salòria.