M. fig. Persona o cosa que destorba, que fa nosa.
Die ella:—Assò no són hores de anar a fer permodos a les cases, J. Pascual Tirado (BSCC, iii, 11).
Lloc: Cast.
Ser un permòdol
2 recurrències. Primera citació: 1926.
Permòdol
1 font, 1926.
M. fig. Persona o animal molt gras.
Vaja quin permòdol!
Lloc: Sineu.