Paremiologia catalana comparada digital

Ser un posma

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Ser un posma

2 fonts, 1989.
Quan algú es posa llandós, pesat, impertinent… Pot clavar-se en camisa d'onze vares i, si més no, s'arrisca a armar un bon fandango. O, a que li amollen algun que altre disbarat. Posma (castellanisme): Persona lenta, pastosa.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XI. Barreja de floretes i conseqüències», p. 98. Autoedició.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «I. Món objectiu. 3. Acció, activitat. c. Activitat. Falta d'activitat. Lentitud. Persona lenta», p. 358. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Posma

1 font, 1926.
M. i f. (castellanisme) Persona feixuga, lenta en el seu obrar.
Cuiti, cuiti, posma!, Querol Her. cab. 306.
Equivalent en castellà: Posma.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Posma». Editorial Moll.