Paremiologia catalana comparada digital

Ser un sofrony

3 recurrències. Primera citació: 1926.

Sofrony

2 fonts, 1926.
M. i f. Persona que té coses molt estojades, amagades, o que obra amb molta reserva i no dóna explicacions.
Quina sofrony és aquesta dona! | Ai, que ets de sofrony! Mai saben com t'han de prendre!
Lloc: Palma.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Sofrony 2». Editorial Moll.
Persona inútil, remugadora i molesta.
Quin sofrony és aquest infant! Sempre demana!
Lloc: Alaró.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Sofrony 3». Editorial Moll.
Gasiu, avar.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sofrony», p. 151. Edicions Polígrafa.