Paremiologia catalana comparada digital

Ser un vellot

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1865.

Vellot

2 fonts, 1865.
Persona d'edat avançada. És despectiu.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vellot», p. 225. Edicions Polígrafa.
Adj. Se diu del vell ó vella ridículs.
Equivalent en castellà: Vejete, vejestorio.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Vellot, a», p. 754. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. Se diu del vell ó vella ridículs.
Equivalent en llatí: Ridiculus senex.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Vellot, a», p. 754. Hermanos Espasa, Editores.

Vellot, vellota

1 font, 1999.
Sinònim: Vellarcàs, vellarcassa.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «U-V», p. 170. Editorial Trabucaire.