Paremiologia catalana comparada digital

Ser un xapot

4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Xapop

1 font, 2001.
Persona que treballa malament, sense mirament.
Lloc: Solsona.
Serrano i Bonell, Ramon (2001): Carrilet, 150 (1/1/2001) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «x»», p. 12. Revista Carrilet.

Xapot

1 font, 1926.
Adj. Matusser, mancat de finor, d'esveltesa.
Quines sabates més xapotes!
Equivalent en castellà: Chaparro.
Lloc: Solsona.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «2 Xapot, -ota». Editorial Moll.

Xapot -a

1 font, 2002.
Adj. Matusser. Resultat d'encreuaments de derivats de «xapar»1, d'origen onomatopeic, i «xaparro» 'feixuc, mancat de gràcia'
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «X», p. 247. Edicions 62.

Xapòtil

1 font, 1970.
Deixat, malendreçat.
Lloc: Bergadà.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xapòtil», p. 320. Edicions Polígrafa.