Paremiologia catalana comparada digital

Ser una tararira

5 recurrències. Primera citació: 1865.

Tararira

2 fonts, 1865.
F. Tarambana.
Lloc: val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tararira». Editorial Moll.
Paraula burlesca pera despreciar ó burlarse de lo que altre diu.
Equivalent en castellà: Tararira.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Tararira», p. 644. Hermanos Espasa, Editores.
F. La persona de poca formalitat y judici.
Equivalent en castellà: Tararira.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Tararira», p. 644. Hermanos Espasa, Editores.
F. La persona de poca formalitat y judici.
Equivalent en llatí: Judicia praeceps.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Tararira», p. 644. Hermanos Espasa, Editores.
Paraula burlesca pera despreciar ó burlarse de lo que altre diu.
Equivalent en llatí: Nugae canorae.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Tararira», p. 644. Hermanos Espasa, Editores.