Paremiologia catalana comparada digital

Ser una xica de la Plana

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1992.

Ser una xica de la Plana

2 fonts, 1992.
Finalment, alguns altres tòpics són simples «jocs de paraules» a base d'etimologies populars.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, I «Estructura de les dites tòpiques», p. 50. Fundació Caixa Castelló.
Ho diuen a les que tenen poca sinada.
Lloc: València (Horta).
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, I «La zona septentrional del País Valencià. V. La Plana de Dalt. Tòpics de la Plana de Dalt», p. 154. Fundació Caixa Castelló.
De les xiques que tenien poca sinada.
Lloc: La Plana Alta (València).
Font: P 79 I, p154.
Serra i Feu, Ricard (2011): Refranys geogràfics (Volum 3) - Lleida i pobles i ciutats de les comarques de Ponent (Catalunya), del Baix Cinca i Llitera (Aragó) i de la Plana Alta (València) «3. La Plana Alta (València). 9. La Plana Alta (València). A) Subcomarca Plana de Castelló», p. 268. Autoedició.

Ser una xica de Planes

1 font, 1992.
Tenir els pits poc pronunciats. A València, fent la mateixa etimologia popular, relacionen les xiques de tal característica, amb la Plana de Castelló (S, V, 3 b).
Lloc: Alcoi.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, II «Sector meridional. III. Mariola-Benicadell-Aitana. Tòpics de Mariola-Benicadell-Aitana», p. 136. Fundació Caixa Castelló.