Paremiologia catalana comparada digital

Ser volador

2 recurrències. Primera citació: 1865.

Sér volador

1 font, 1865.
Fr. Se diu del aucell de niu, que está en disposició de fugir del niu á volar.
Equivalent en castellà: Ser volanton.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Volador», p. 792. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Se diu del aucell de niu, que está en disposició de fugir del niu á volar.
Equivalent en llatí: Jam volatui proximum esse.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Volador», p. 792. Hermanos Espasa, Editores.