Sortir de seny

1 recurrència. Primera citació: 1926.

Sortir o Eixir de seny (o de son seny)

1 font, 1926.

Perdre el seny.

Anaua con a hom exit de son seny per aquella forest, Llull Gentil 13 | Plorant cuydaua exir del seny, Eximplis, i, 243 | En poch estigué que no hisqués fora de son seny, Comalada PP 53.