Paremiologia catalana comparada digital

Tenir burles

2 recurrències. Primera citació: 1864.

Tenir burlas

1 font, 1864.
Fr. Enfadarse prompte, sèr poch sufert.
Equivalent en castellà: Tener malas burlas, no consentir cosquillas.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Burla», p. 251. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Enfadarse prompte, sèr poch sufert.
Equivalent en llatí: Injuriae impatientem esse; aegre quaeque ferre.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Burla», p. 251. Hermanos Espasa, Editores.