Paremiologia catalana comparada digital

Tenir què dir

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1907.

Tenir què dir

2 fonts, 1926.
Estar queixós, tenir motius de lamentar-se o d'oposar-se a una cosa.
Què teniu vos donchs a dir sobre de aqueixa confederació?. Lacavalleria Gazoph | Tothom hi tenia que dir, Vilanova Obres, xi, 77.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dir I.6». Editorial Moll.
Expressar disconformitat amb qualque cosa, fer recranques.
Sempre té què dir: no n'hi fan cap de dreta.
Lloc: Menorca.
Riudavets, Francesc; Romero, Patrícia (2021): Espigolant (II). Una aproximació al lèxic de Menorca no recollit al Diccionari Alcover-Moll «Locucions, modismes i frases fetes. Dir», p. 121. Institut Menorquí d'Estudis.

Tenir que dir

1 font, 1926.
Lligat amb l'infinitiu pel relatiu «que» o per la preposició «a», «tenir» conserva el seu valor de verb autònom.
Teniu-hi res que y repliqueu sobre açò?, Somni J. Joan 2405 | Tothom hi tenia que dir, Vilanova Obres, xi, 77.
Sinònim: Tenir a dir.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tenir VI.1». Editorial Moll.

Tenir que dir (*)

1 font, 1907.
Sinònim: Trovar que dir.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «VIII. Formació y dialectes del catalá: Filologia. Barbarismes. T», p. 123. Baguñá, editor.