M. i f. Persona curta d'enteniment, massa ingènua, que no toca de peus a terra.
Lloc: Camp de Tarr.
Tocaboires
7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.
Tocaboires
4 fonts, 1926.
M. i f. Tarambana.
Lloc: Barc.
Font: Aguiló Dicc.
Persona informal i, a mes, beneitot o il·lús.
Que no és cap ectoplasma sinó del món real, precisament, perquè Rodolf Llorens no és cap tocaboires ni bufanúvols.
Persona que s'il·lusiona de seguida amb coses impossibles o estranyes.
Ésser un tocaboires
1 font, 2007.
Ésser una persona curta d'enteniment i molt ingènua (Mall). | Ésser un cap de pardals, ésser un tros de carn batiada (Mall).
Jo era una criatura absolutament desorientada, un tocaboires de manual amb molts pardals al cap i cap unça a la calaixera -Males companyies-.
Ser un tocaboires
1 font, 2012.
Sinònim: Veg. Ser un somiatruites.