3 recurrències. Primera citació: 1926.
Adv. ant. (escrit també «tota via») Sempre. Etim.: del llatí «tōta vĭa»,'per tot camí', que en el llatí vulgar prengué els significats de 'sempre' i de 'encara' (cf. el cast. «todavía» i l'it «tuttavia»).
Sots apareyllats totavia a nostres plaers, doc. a. 1270 (Capmany Mem. ii, 35) | Que la mia vellea e la mia fi vaja tota via per via de saviea, Llull Cont. 70, 17.
Adv. ant. (escrit també «tota via») Encara. Etim.: del llatí «tōta vĭa»,'per tot camí', que en el llatí vulgar prengué els significats de 'sempre' i de 'encara' (cf. el cast. «todavía» i l'it «tuttavia»).
Que axí con uós la hauets goanyada…, tota uia que la'ns poria tolre, Jaume I, Cròn. 78 | Jatsia hagués desig de morir, emperò totauia speraua veure'l, Curial, i.