Trencatot 2 recurrències. Primera citació: 1926.Comparteix FacebookTwitterWhatsAppTelegramCorreuEnllaçM. i f. Persona que trenca moltes coses.Una roba tota nova, vetelaquí perduda! Trenca-tot, poca-vergonyal, J. Blazy (Rev. Cat. ii, 273).Equivalent en castellà: Destrozón.Lloc: pir-or.Es diu a (d')una persona molt maldestra, que ho trenca tot.Lloc: Catalunya del Nord.