M. i f. Persona que trenca moltes coses.
Una roba tota nova, vetelaquí perduda! Trenca-tot, poca-vergonyal, J. Blazy (Rev. Cat. ii, 273).
Equivalent en castellà: Destrozón.
Lloc: pir-or.
Trencatot
2 recurrències. Primera citació: 1926.
Es diu a (d')una persona molt maldestra, que ho trenca tot.
Lloc: Catalunya del Nord.