Interj. Uh. Crit per esbroncar algú com a mostra de desaprovació, d'indignació, etc. | Onomatopeia de l'udol d'un llop, d'un xacal, d'un gos, etc., del crit d'un ocell nocturn (mussol, duc, etc.), d'un fantasma, del xiulet del vent.
U u uh… —feu aquest, responent a la crida, amb veu sarcàstica que ressonà per la boscúria com l'udol d'un llop (Marià Vayreda, «La punyalada», 1904).