Paremiologia catalana comparada digital

Xariu-xarau

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Xariu-xarau

2 fonts, 1926.
M. Xerroteig intens i continuat, sobretot el dels ocells.
Lloc: Llofriu.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Xariu-xarau». Editorial Moll.
Soroll produït per la barreja de crits, rialles i enraonaments de la multitud.
Lloc: Palamós.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xariu-xarau», p. 322. Edicions Polígrafa.

Haver-hi un xariu-xarau

1 font, 2019.
Haver-hi molt de rebombori i soroll, sobretot quan es tracta de multituds humanes.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «X-Z», p. 175. Edicions Baix Empordà.