Paremiologia catalana comparada digital

Convidar de Vilafranca

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1935.

Convidar de Vilafranca

3 fonts, 1935.
Convidar amb ganes que el convit no sigui acceptat. Segons veu popular, els vilafranquins quan els visitava algun foraster procuraven indagar si havia menjat o no, i si ho havia fet el convidaven amb gran insistència, puix que sabien que no acceptaria.
Un cavaller que feia a cavall el seu viatge, en passar per Vilafranca anà a visitar un amic.
Lloc: Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
Convidar algú amb ganes que no accepti.
Convidar algú amb ganes que no accepti. Un foraster, en passar per Vilafranca, anà a visitar un amic. L'amic el convidà amb molta insistència perquè es quedés a dinar. El cavaller no ho volia; però tant el van pregar, que es disposà a baixar de cavall per quedar-se. Quan el vilafranquí veié el seu gest li digué: —Així m'agraden, els homes, que tinguin paraula i que si diuen que no d'una cosa sigui que no.

Convidar de Vilafranca (cont. 1)

1 font, 1937.
Aquest el pregà amb gran insistència que descavalqués i mengés un bocí, però el vianant refusà; però, clavant tanta insistència es decidí a baixar. En veure aquell gest el vilafranquí, t'esquivà dient-li: -Així m'agraden els cavallers: heu dit que no, doncs, sia no.
Lloc: Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

El convidar de Vilafranca

1 font, 1997.