Convidar de Vilafranca

4 recurrències en 3 variants.

1. Convidar de Vilafranca (1937, 2 fonts)

Convidar amb ganes que el convit no sigui acceptat. Segons veu popular, els vilafranquins quan els visitava algun foraster procuraven indagar si havia menjat o no,.

I si ho havia fet el convidaven amb gran insistència, puix que sabien que no acceptaria. Un cavaller que feia a cavall el seu viatge, en passar per Vilafranca anà a visitar un amic.

Lloc: Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

Amades i Gelats, Joan (1937): 'Refranys personals', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937) «Refranys geogràfics», p. 296. Centre Excursionista de Catalunya.

Convidar algú amb ganes que no accepti.

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1221. Editorial Selecta-Catalonia.

2. Convidar de Vilafranca (cont. 1) (1937, 1 font)

Aquest el pregà amb gran insistència que descavalqués i mengés un bocí, però el vianant refusà; però, clavant tanta insistència es decidí a baixar.

En veure aquell gest el vilafranquí, t'esquivà dient-li: -Així m'agraden els cavallers: heu dit que no, doncs, sia no.

Lloc: Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

Amades i Gelats, Joan (1937): 'Refranys personals', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937) «Refranys geogràfics», p. 296. Centre Excursionista de Catalunya.

3. El convidar de Vilafranca (1997, 1 font)

Lagarda-Mata, Sylvia (1997): Goita, camaco! Vale, pagès! «I.4.- La veu del poble… (I la de la ciutat)», p. 52. Edicions de La Magrana.