" El sexe i la llengua Fa segles que l’Església i l’Estat miren de reprimir tot el que poden els desitjos sexuals de la població, i ho solen fer amb discursos moralitzadors, que tendeixen a culpabilitzar el personal, i ho solen fer amb discursos moralitzadors, que tendeixen a culpabilitzar el personal. L’antropologia moderna, però, ens ensenyà fa temps que el sexe no es circumscriu únicament a la reproducció, compleix funcions afectives, lúdiques, d’enfortiment de vincles emocionals, etc. Sigui com sigui, el poble ha esquivat la censura i els formalismes, de fets i de paraula. L’extraordinària diversitat lingüística que aquest camp semàntic ha generat és astoradora, i és la prova més evident de com la repressió no ha funcionat. La denominació de les maneres de “fer-ho”, i les parts pudendes, atributs o baixos que una colla d’amics i amigues hem arreplegat amb quatre grapades n’és just una mostra. ".
