Rondaya de rondayes en mallorquí
- Autor:
- Aguiló i Cortès, Tomàs
- Any de publicació:
- 1815
- Editorial:
- Impremta de Felip Guasp
- Edició:
- Primera (Facsímil)
- Any de l'edició:
- 1912
- Municipi:
- Palma
- Idioma:
- Català
- Varietat dialectal:
- Illes Balears. Mallorca
- Núm. de pàgines:
- 30
- Observacions:
- Quarta impressió, Palma, Impremta de Felip Guasp i Vicens, 1881. CONCA-GUIA (1995). Referència completa: MIQUEL i PLANAS, R. (1912) T. Aguiló i Cortés, Rondaya de rondayes, a cura de R. Miquel i Planas, Barcelona, L'Avenc. Edició facsímil, Palma 1993, M. Font DCVB (1926-62): [Aguiló C. Rond. de R.] Rondaya de Rondayas de D. Tomàs Aguiló y Cortés (1775-1856).-1.a ed., Palma, Felip Guasp, 1815; 4.a ed., uasp, 1881. Trobo digitalitzada l'edició de Ramon Miquel y Planas, de 1912, que reprodueix en facsímil les cobertes de l'edició de Palma de 1815, en la Imprenta de Felip Guasp, i la segona impressió, de 1817, en la Imprenta de Felip Guasp devant sa prasó. Rondaya de rondayas en mallorquí, Per entretenir un pòc la bòga y fér la prètxa á ses nits de ivèrn sense embrutar se pasquera, ni fer mal tèrs á ningú. Composta per T. A. y C. Nota final de l'edició de Ramon Miquel i Planas, de 1912: La obreta que aqui reproduim es encara una joguina, entre literaria y folk-lòrica (potser més això que lo primer), per l'estil del famós «Cuento de Cuentos» de Quevedo, el qual volgué imitar, sens cap mena de dubte, en Tomás Aguiló y Cortés, al compondre aquesta RONDAYA DE RONDAYES EN MALLORQUÍ, seguint també l'exemple de la «Rondalla de Rondalles» valenciana, tallada sots idèntich patró. Les rahóns de la inclusió d'aquest text en el nostre «Novelari Català» son les meteixes qui'ns delerminaren a reproduir l'obra valenciana: el limitat interès d'abdós tractats desde'l punt de vista novelislich no lleva res a llur importancia com a documents dialectals, y es en aquest sentit, sobre tot, que creyem hauràn d'esser estudiades abdues manifestacions literaries, veritables tardanies d'un fruyterar ubèrrim que un mal ayre havia neulit feya estona. El nostre text reprodueix fidelment la segona edició de la RONDAYA DE RONDAYES que'l seu propri autor feu estampar en 1817, ampliant considerablement el primer text que havia publicat dos anys abans. Emperò, creyent util determinar els elements qui foren afegits a dita segona edició, hem cotejat aquesta ab la primera; indicant-se ab claudators, en el text que avuy publiquem, tot allò qui no figurava en la edició de 1815, y, a peu de plana, les principals variants de la meteixa. La ortografía difereix lleugerament enlre una y altra de les dues edicións originals : ens hem atès absolutament a la segona, qui representava pera nosaltres la redacció definitiva de la RONDAYA; havent cregut poder prescindir d'algunes innovacións sense importancia, qui apareixen en estampacións més modernes.