Mots de l'època
- Autor:
- Anglada i Cambras, Josep M
- Any de publicació:
- 2014
- Editorial:
- Blogger
- Municipi:
- Ogassa (Ripoll)
- Idioma:
- Català
- Varietat dialectal:
- Catalunya. Ripollès. Ogassa
- Núm. de pàgines:
- 1
- Enllaç:
- https://miniaturesimaquetes.blogspot.com/2014/02/mots-de-lepoca.html
- Observacions:
- A la pàgina principal trobareu l'origen d'aquest recull així com també la finalitat de la seva publicació. Aquestes paraules, expressions, frases fetes, etc. estan publicades seguint un mínim d'ordre i en diferents apartats per intentar fer-ne una lectura més entenedora, les aniré publicant i actualitzant a mesura que la meva memòria les recordi, excepte la primera de totes elles que era particular i habitual de la meva mare i que en record seu he volgut que fos la primera de totes. En algun altre lloc d'aquest bloc ja he comentat que recordar es reviure, i amb el convenciment de que això es cert, intentaré fer memòria d'una manera molt particular de parlar dels nostres avantpassats, que juntament amb la història de les mines del carbó, les fàbriques de ciment i a la rudimentària, però molt activa i popular vida a pagès, tot plegat ha estat la base i fonament de la meva identitat i la consolidació del reconeixement a una època prou important en la historia del nostre poble, que crec que hem de mantenir ben present. En aquest espai hi trobareu paraules, expressions, frases fetes, dites casolanes, etc…. algunes encara avui es poden escoltar, fins i tot en mitjans de comunicació, i això es molt bo, però moltes com la majoria de coses s'han dissolt en el temps. Aquests mots els he anat escoltant al llarg de la meva vida, ja sigui en la infantesa a la vora del foc en l'àmbit familiar, algunes son exclusives de casa meva, altres pertanyen a l'ambient miner, a la gent de pagès o simplement escoltades en el dia a dia habitual de la vida d'Ogassa, algunes potser una mica grolleres degut a l'ambient rudimentari de l'època però en el fons es deien sense mala intenció. Amb l'inexorable pas del temps i de les generacions que encara les recordem, aquesta singular manera d'expressar-se s'acabarà perdent i crec que es prou important per no deixar-la en l'oblit, perquè en el fons defineix una part important de la parla d'un poble, en una època molt difícil, mancada de cultura en general i en la que l'ensenyament de la llengua catalana sobretot en el mon rural brillava per la seva absència. Finalment voldria deixar clar que no hi ha res inventat ni modificat, ni expressions d'altres contrades, solament hi trobareu el que jo personalment he escoltat o parlat i no només una sola vegada sinó moltes, evidentment d'altre manera aquest recull ni seria popular ni tindria el caire sentimental i personal que jo li vull donar.