Paremiologia catalana comparada digital

Qui assegura, dura

80 recurrències en 28 variants. Primera citació: 1839.

Qui assegura, dura

28 fonts, 1839.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. Q», p. 87. Ajuntament de l'Escala.
Faula 8a del llibre quart, «De la guineu, del gall i dels gossos». En veure venir la guineu, el gall i les gallines per prevenir-se es van enfilar al cim d'un arbre on ella no es podia enfilar. La guineu, per fer-los baixar, contà al gall que acabava de tractar-se una gran pau entre animals. De: Isop.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer isòpic, p. 272. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «4. Les edats de la vida - 4.4. Maduresa». Web.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Assegurar», p. 35. Editorial Moll.
Briz, Francesch Pelayo (1867): Calendari catalá del any 1867, p. 25. Llibretería de Joan Roca y Bros.
Lloc: Tivissa.
Callau i Nogués, Josep (1922): Varietats útils «Refráns dels avis», p. 71. Manuscrit.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1964): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 158. Est. Tip. La Hormiga de Oro.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Les dones al carrer», p. 28. Autoedició.
Adv. que qui empren ab coneixemènt un negoci, surtirá be de ell.
Equivalent en castellà: Quien bien ata, bien desata.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Assegurar», p. 4. Agencia Médica Catalana.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1916): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XII. Manresa, octubre-desembre de 1916, núm. 69», p. 207. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 2319», p. 771. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Un botiguer de comestibles. De: Carreras i Artau, Tomàs (1926).
Sinònim: Qui no adoba la gotera, / adoba la casa entera.
Lloc: Anglés.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0103-0028 «Refranys, dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433910304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Pot referir-se a fer les obres de reparació necessaries a una casa, com també a lligar bé un contracte. A mi me l'han dit amb motiu d'examinar l'esquerda d'una paret d'una masia, i de donar ordre al mestre de cases perquè vingués a inspeccionar-la, i si fos necessari, reparar-la. Al demanar explicació sobre aquest adagi, se m'ha citat el seu sinònim. Un botiguer de comestibles. De: Carreras i Artau, Tomàs (1926).
Sinònim: Qui no adoba la gotera, / adoba la casa entera.
Lloc: Anglés.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0103-0028 «Refranys, dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433910304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 108. Editorial Rourich.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 54. Consell de Mallorca.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1955): Ibiza, núm. 2, p29-33 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 32. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «9. Qui té duros fuma puros, qui té rals fuma «Ideals»», p. 97. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Convida a ser previsor.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 91. Institut d'Estudis Eivissencs.
Recomana estar segur abans de fer una cosa. De la faula d'Isop «De la guineu, del gall i dels gossos».
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 406. Edicions 62.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
Qui prten precaucions, no cau.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 222. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Prevenir es perills.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Temps», p. 276. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 10. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Qui assegura dura. 3-3-1910 / 10-4-1911.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1323.jpg. Manuscrit.
Ref. que denota lo cuidado ab que se deuen guardar algunas cosas.
Equivalent en castellà: A cada puerta su dueña.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Assegurar», p. 199. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota lo cuidado ab que se deuen guardar algunas cosas.
Equivalent en francès: Qui garde soigneusement sa mule ne la perdra pas.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Assegurar», p. 199. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota lo cuidado ab que se deuen guardar algunas cosas.
Equivalent en italià: Chi va piano, va lontano.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Assegurar», p. 199. Impremta de Josep Torner.
Ref. que denota lo cuidado ab que se deuen guardar algunas cosas.
Equivalent en llatí: In domus custodia nil negligendum.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Assegurar», p. 199. Impremta de Josep Torner.

Qui assegura dura

6 fonts, 1863.
[…] la del pixafred i la de l'arrauxat; la de l'idealista i la del «ja en tiraràs un tros a l'olla»; la del «no t'emboliquis» i la de l'«embolica que fa fort»; la del «qui assegura dura» i la del «qui no arrisca no pisca».
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 23. Les contradiccions», p. 342. Editorial Pòrtic.
Equivalent en castellà: Quien bien ata, bien desata.
Marcet y Ll., J. (1863): Compendio de los errores en que incurren los catalanes al hablar y escribir «Refranes y adagios en castellano y catalán», p. 15. Imprenta de Luis Tasso.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 244. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres persones», p. 110. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
És per aconsellar la previsió dels perills (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «289 Assegura», p. 50. Institut Menorquí d'Estudis.
Qui assegura dura. 4-3-1878.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1321.jpg. Manuscrit.
Qui assegura dura. 5-9-1879.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1322.jpg. Manuscrit.
Qui assegura dura. 13-2-1921.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1324.jpg. Manuscrit.

Qui assegura, paga

4 fonts, 1918.
No convé fer-se responsable d'un fet dubtós, perquè pots pagar les conseqüències.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.3. Comerç. 2.3.1. Compres i vendes. Refranys», p. 61. Editorial Moll.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XX.- Hizenda (Bossa, butxaca)», p. 305. Institut Menorquí d'Estudis.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 2320», p. 772. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 434. Edicions 62.

Qui assegura dura, a despit de mala ventura

3 fonts, 1900.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La previsió», p. 109. Pagès Editors.
V. Lligar.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «A», p. 15. Tarascó, Viladot & Cuesta.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 10 (Any I, 7-març-1936) «Aforismes», p. 24. Revista Curiositats de Catalunya.

Qui s'assegura dura

3 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les edats de la vida. Maduresa», p. 80. Edicions Tres i Quatre.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dites». Web.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. IV. Les edats de la vida. Maduresa», p. 74. Revue Catalane.

Qui assegura / dura

2 fonts, 1915.
Una colla de gallines que pasturaven pel camp van veure venir la guineu i, prestes, van enfilar-se dalt d'un arbre per tal de salvar-se. La guineu els va parlar i els va dir que acabava de celebrar-se un magne consell en què s'havia concordat una gran pau i respecte entre totes les bèsties, les quals des d'aleshores ja mai més no es barallarien ni s'atacarien. I convidà el gall i les gallines que baixessin de l'arbre per celebrar tots plegats la tan fausta nova (continua a l'original). De: Isop.
Font: Llibre tercer.
Amades i Gelats, Joan (1947): Les faules d'Isop, p. 36. Tipografia Carreras.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui assegura dura, va dir l'Esperit Sant

2 fonts, 1999.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. Q», p. 184. Consell de Mallorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 551. Edicions 62.

Qui assegura, / dura

2 fonts, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XX.- Hizenda (Bossa, butxaca)», p. 305. Institut Menorquí d'Estudis.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Assegurar», p. 325. Edicions Polígrafa.

Qui assegura, dura a despit de mala ventura

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 230. Editorial Arte y Letras.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 277. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui assegura, dura, va dir l'Esperit Sant

2 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 55. Editorial Selecta-Catalonia.
Tota precaució és bona.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis sobre economia», p. 178. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

El que Déu assegura, / sempre dura

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Ce que Dieu assure, / toujours dure.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 416. Robert Morel Editeur.

El que Déu assegura, sempre dura

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 565», p. 588. Columna Edicions.

Lo que Deu asegura, sempre dura

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «L», p. 36. Real Academia de Historia.

Lo que Deu assegura, sempre dura

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 154. Editorial Arte y Letras.

Lo que Déu assegura, sempre dura

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. L», p. 149. Edicions Víctor.

Qui asegura dura

1 font, 2021.
Qui asegura dura. 1-3-1915 / 2-3-1917 / 5-4-1919.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1319.jpg. Manuscrit.
Qui asegura dura. 10-4-1913.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1320.jpg. Manuscrit.

Qui asegura paga

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui assegura dura, á despit de mala ventura

1 font, 1900.
Batlle, Joan Baptista (1900): Calendari català, pera l'any 1900, p. 46. Joan Bta. Batlle.

Qui assegura paga

1 font, 1993.
Vol dir que convé fer-se responsable d'un fet per no pagar-ne les conseqüències.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «290 Assegura», p. 50. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui assegura, dura -va dir l'Esperit Sant

1 font, 2008.
No és bo anar per la vida amb la inseguretat per companya. Se diu. "Qui assegura dura, | això és do des capser; | mes, uns comptes s'ase sura | i uns altres fa es traginer!
Sinònim: Qui assegura, dura.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Refranys», p. 265. Editorial Moll.

Qui assegura, dura, a despit de mala ventura

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 265», p. 504. Columna Edicions.

Qui assegura, dura… / a despit de mala ventura

1 font, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. Q», p. 95. Ajuntament de l'Escala.

Qui assegura, paga

1 font, 2012.
De: Alzamora, Jaume.
Lloc: Mallorca.
Font: Espigolant dins l'antigor.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 2. Los mallorquines y demás baleares. b) Espigolant 6) Compras y vendas», p. 43. AJL.

Qui assegura…, dura

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Qui s'assegura / dura

1 font, 1915.
De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Mallorca.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0039 «Refranys económics. Economia - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434210304201/549/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui s'assegura, dura

1 font, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 33. Editorial Joventut.

Qui se n'assegura, dura

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «10. Qui sigui frare, que prengui candela», p. 107. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Y qui assegura dura

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Tercer ramellet. Flors de la terra», p. 59. Imprempta de Carlos Latrobe.