«'Com cagalló per séquia': les comparacions més iròniques del català»
- Autor:
- Badia i Pujol, Jordi
- Any de publicació:
- 2020
- Editorial:
- Vilaweb
- Any de l'edició:
- 2024
- Municipi:
- Barcelona
- Idioma:
- Català
- Varietat dialectal:
- General
- Núm. de pàgines:
- 1
- Enllaç:
- https://www.vilaweb.cat/noticies/com-cagallo-per-sequia-les-comparacions-mes-ironiques-del-catala/
- Observacions:
- Les comparacions són un recurs lingüístic viu i popular que s'ha anat forjant amb el pas del temps · Els parlars catalans, especialment al País Valencià, n'han creades moltes de caràcter irònic. Un dels tresors de qualsevol llengua, probablement el més valuós, és la fraseologia, allò que anomenem ‘maneres de dir’. S’hi inclouen les frases fetes, les locucions, els modismes, els refranys… Si és tan important, la fraseologia, és perquè sol contenir expressions genuïnes que fan que una llengua es diferenciï de les altres. Avui presentem un aplec fraseològic molt concret, que consta únicament de locucions comparatives, unides amb els nexes com i més (que). I de totes les locucions d’aquesta mena, n’he triat solament les que tenen un contingut més o menys irònic. Fent la cerca he pogut comprovar que l’àrea del domini lingüístic que ha estat més productiva en aquest àmbit és el País Valencià. Per això moltes locucions les he extretes del Diccionari Normatiu Valencià (DNV), una obra que de segur que té defectes (com també en té el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans), però que té la virtut d’arreplegar moltíssimes locucions. Tanmateix, he consultat i aprofitat més eines, com ara el Diccionari de sinònims de frases fetes de Maria Teresa Espinal, la Paremiologia catalana comparada digital de Víctor Pàmies i el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover i Moll. Tots contenen centenars de frases fetes i refranys i són essencials per a recuperar aquesta part tan bella i essencial de la nostra llengua. Per a aquest article, hem comptat amb l’ajut de tres col·laboradors esplèndids: els periodistes de VilaWeb Josep Albinyana i Pau Benavent i el filòleg Francesc Esteve, que m’han ajudat molt a no perdre’m enmig de la immensitat. Moltes gràcies a tots tres.