Quatre cents aforismes catalans

Autor:: Carles i Amat, Joan
Any de publicació:: 1636
Editorial:: Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat
Any de l'edició:: 1796
Municipi:: Cervera
Idioma:: Català
Varietat dialectal:: Catalunya
Núm. de pàgines:: 32
Enllaç:: https://books.google.es/books?id=wH1LAyl9GnAC
Observacions:: Diu Bulbena (1915): «Aforismes catalans (400) del Doctor Joan Carles Amat. Dirigits al Lector.—Barcelona: En casa Gabriel Nogués, any 1647. En 16.^ , 32 pl. Aquesta és la edició més antiga que conexèm. La primera que cita en Salvà, és de la primeria del xviièn segle, per Mariano Soldevila, en ió. è . Lo present aplech e lo d'En Turmeda són los més vulgaritzats a Catalunya. N'hi hà edicions de Mallorca (1694). de Barcelona (1701 e 1718), de Manresa (1825), de Girona e de Vich, totes en 16. é , e també en forma de fulla solta, en 4.t Ab lo títol de Los aforismos catalanes, fóu traduhída aquesta obreta en castellà en obsequio de los ninos, per D. P. P—Barcelona, V. é H. de M. Texéro, 1760 (?). En 16.è, 43 pl. Darrerament, a la Revista «La Renaixensa» del any 1890, en C. Bosch de la Trinxería reproduhi un centenar dels Quatre cents aforismes catalans, trets d'una edició de Cervera, Imp. de la Pontifícia y Real Universitat. Any 1805.» Diu Miró (1900): «Finalment: el metje de Monistròl de Montserrat, Dr. Joan Carles Amat, en el sigle XVII compongué un llibrèt ab el títul de Quatre-cents aforismes catalans y d'ells sòls n'hi ha una setzava part que facen referència a Medicina» Pot ser que "Joan" sigui el nom i "Carles Amat" els cognoms? No sé, però em sona haver-ho vist en alguna banda. Al «Cançoner» d'Amades, fa referència a una edició de 1864 de Manresa. Salvà parla d'una edició de Barcelona (Mariano Soldevila, s.a. 8.o 16 fulls sense foliar) dels primers anys del s. XVIII, i d'una altra, també de Barcelona (Joan Pau i Joan Martí, 1718, 8.o, 16 fulls no foliats) Versió en línia a Biblioteca digital Joan Lluís Vives i Biblioteca virtual Miguel de Cervantes: CONCA-GUIA (1995). Referència completa: VILAR, J. (1918) J. Carles i Amat, Quatre-cents aforismes catalans, a cura de J. VILAR, BARCELONA, IMP. BAYER (1A. ED.: 1636). Conca-Guia (2001): «En segon lloc, uns segles més tard, trobem l'obra Quatre-cents aforismes catalans (1636),3 del metge de Monistrol de Montserrat Joan Carles i Amat (1562?-1642), formada per rodolins heptasil·làbics de creació, molts d'ells fets a partir de proverbis vulgars o esdevinguts ells mateixos proverbis vulgars, com ara: «los savis tenen a mengua, / fer servir massa la llengua», «molts germans en un consell, / lo blanc fan tornar vermell», «si vols ésser ben servit, / fes-te tu mateix el llit», «si tens la cua de palla, / no poses foc a la falla», «diu lo bisbe de Comenja, / qui no treballa no menja», «per dir-se les veritats, / se perden les amistats», etc. La dependència de Carles i Amat envers Turmeda és constatable, no només per la temàtica didacticomoral i l'estructura de l'obra, sinó pel fet que molts dels aforismes són construccions inspirades en el Franselm.» Una edició moderna d'aquesta obra és la de Josep Vilar, Quatre-cents aforismes catalans del Dr. Joan Carles Amat. Breus notícies bio-bibliogràfiques de son autor, Barcelona: Imp. Bayer Germans, 1918. Sintes (1954) fa referència a una edició de 1824 de Barcelona He buidat una edició de 1796. Pels meus 50 anys (2013), els amics Xavier Caballé, Joan Puigmalet i Albert Domènech me'n regalen una edició força rara, sense datar. Miralles (2006) diu sobre aquest autor: «Una figura curiosa del mateix segle XVII és Joan Carles Amat (1572-1640), autor d'una recopilació d'aforismes (1636) reimpresa diverses vegades i que serví de llibre de lectura fins al segle XIX. A la Biblioteca March n'he pogut consultar una edició de 1895 amb el títol Quatre cents aforismes catalans útils á tota clase de personas per lo Dr. Joan Carlos Amát, Manresa, Impremta y Llibrería de Lluis Roca 1895. Consta de 394 aforismes formats per dos versos heptasil.làbics apariats. La finalitat del llibre és didacticomoral. Maria Conca ens assabenta en una nota a peu de pàgina que «L'obra s'ha imprès de forma constant des de les primeres edicions conegudes, del segle XVII (Barcelona: Sebastià i Jaume Mathevat, 1636; Barcelona: Grabiel Nogués, 1647), fins al segle XX. A. Palau, Manual del librero hispano-americano (Barcelona, 1948-77), en ressenya trentaset... » (ap. «Els refranys antroponímics en els reculls de Joan Carles i Amat, Miquel Burguera i Carles Ros», Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalana, València, 18-21 d'abril de 2001, Universitat de València, Denes Editorial, 2002, 49).».