Si en veure el mot “palla” el primer que ve al cap no és “tija de blat, d’ordi, de sègol i d’altres grans, seca i separada del gra”, sinó un altre significat relacionat amb la pràctica de la masturbació, tenim un problema. I passa el mateix si quan es llegeix “polla” no es pensa, a l’instant, en una gallina, un ocell o un pollancre, sinó en l’òrgan reproductor masculí. Ni palla, ni polla, doncs, signifiquen en català res que pugui relacionar-se amb la sexualitat. Però quan utilitzem paraules d’una altra llengua per referir-nos a aspectes tan concrets de la intimitat com el sexe vol dir que estem pitjor que no ens pensem i que el procés de substitució lingüística és incessant i ho amara tot, en tots els àmbits, usos i funcions.
