2011, Ara, Estellés. Benicarló: Onada Edicions, 85-96 Francesc del Castillo, Oscar Coll, Pepa Alvàrez, Carme Alonso (eds.) La poesia és harmonia, ritme, bellesa, un objecte estètic que ens penetra a través dels sentits i ens commou, que enalteix la llengua en què s'escriu i ens incita a estimar-la, perquè la base material de la poesia és la llengua. El poeta crea a partir d'una matèria prima: el lèxic i el fràsic de la llengua, que pot teixir gràcies a la sintaxi oracional i textual, d'acord amb el tema, les imatges, l'harmonia, el ritme, la rima, etc. El poeta es veu obligat, però, a fer una tria de lèxic i fràsic i a elaborar el teixit textual d'una determinada manera, a fi d'assolir un estil propi. Aquest estil és pot desvetllar si hi apliquem una anàlisi textual i, en el cas que ens ocupa, fraseològica.
