Reproduïm una mostra breu, reduïda a poc més d’un centenar de casos, del recull, molt més extens, de Josep Espunyes, de frases fetes, maneres de dir i proverbis populars de l’Alt Urgell que ell ha comprovat que són sovint, o siste màticament, substituïdes per formes de llenguatge, més o menys equivalents, de caient foraster o netament forasteres. De fet, el grau d’inadmissibilitat de les formes que Espunyes ha detectat que substitueixen habitualment les que eren pròpies d’un llenguatge que ell coneix segurament més bé que ningú és prou variable.
