Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC)

Autor:: Institut d'Estudis Catalans
Any de publicació:: 2023
ISBN:: 978-84-9965-713-4
Editorial:: Institut d'Estudis Catalans
Edició:: Primera
Any de l'edició:: 2023
Municipi:: Barcelona
Idioma:: Català
Varietat dialectal:: General
Enllaç:: https://deiec.iec.cat/
Observacions:: Data d'edició: 2023 Descripció física: Base de dades en líni a Entitats: Institut d'Estudis Catalans. Publicacions generals ISBN: 978-84-9965-713-4 Editorial: IEC Enllaç: Diccionari essencial de la llengua catalana [Recurs electrònic] Resum La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) obre al públic el Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC), un diccionari de nova planta que parteix del cabal lèxic recollit al Diccionari manual de la llengua catalana, editat per l’IEC l’any 2001, i hi incorpora tant les diverses actualitzacions del DIEC com les novetats de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) i de l’Ortografia catalana (OIEC). Locucions Les locucions són unitats lèxiques compostes per més d'un mot constituïdes al voltant d'un nucli sintàctic que coincideix amb l'entrada de l'article de què depenen i tenen un significat no deduïble a partir de la suma dels significats dels mots que les componen. Apareixen totes seguides a continuació de les accepcions i en realitat cadascuna porta associades unes informacions amb les quals constitueix una espècie d'article independent dins l'article en què apareix. Segueixen la mateixa estructura d'un article de diccionari: capçalera (locució en la forma canònica si el nucli de la locució té variacions flexives, seguida de la categoria lèxica, amb possibilitat de dur informacions d'ús associades) i accepcions (ordenades per freqüència, organitzades en un o dos nivells, amb possibilitat de dur associades informacions d'ús, amb definició i amb exemplificació). Una locució pot anar seguida d'una o més formes alternatives donades entre claudàtors (per exemple, avui dia [o avui en dia]). En el cas de les locucions prepositives, la forma en què es presenten depèn del comportament sintàctic de la locució. En les locucions prepositives, el complement que regeixen sol ésser introduït per una preposició de les dites febles o àtones (pel que fa a, a canvi de). Quan la locució té un ús transitiu, aquesta preposició feble apareix per tal d'introduir el complement de la locució prepositiva. Quan la locució té un ús intransitiu, la preposició feble és elidida al mateix temps que s'elideix el complement de la locució prepositiva. Si una locució prepositiva no pot elidir en cap cas el complement que regeix, la forma canònica que la representa acaba amb la preposició feble que dona pas al complement (pel que fa a). Si pot elidir el complement que regeix, la forma canònica que la representa elideix també la preposició feble que dona pas al complement (a canvi) i aquest comportament s'explica a la informació d'ús. Tradicionalment aquests usos amb el complement elidit eren etiquetats com a locucions adverbials, però al Diccionari essencial, seguint la GIEC, es presenten com a locucions prepositives.